Conclusions

Les noves tecnologies ens proporcionen informació, són creadores de la informació que vulguem, del coneixement que estiguem disposats a transmetre, en un moment immediat, ens facilita la informació que volem transmetre i com ho volem fer.  Cada cop aquest fenomen és més present en la nostre societat, en els nostres centres educatius i en els llocs de treball. Per aquest motiu, les noves tecnologies són una eina a imprescindible a tenir present a qualsevol nivell i per tant, és un element a treballar per a la nostre millora, pel progrés i el desenvolupament en la relació CTS. No podem donar l’esquena a les noves tecnologies pel caràcter innovador i d’inversió que tenen.

            És innegable considerar que vivim en una societat de la informació o del coneixement on l’ impacte és molt important, per tant, en alguns àmbits de la nostre comunitat (com per exemple en el sistema educatiu amb un canvi metodològic i de paradigma) els hem d’adaptar per rebre la part positiva dels beneficis que això suposa. No obstant, aquestes noves tecnologies també interactuen amb altres àmbits d’igual importància, com l’educació, la ciència o el sistema social. Cada una d’elles es retroalimenten, s’influeixen i es fonamenten pel seu desenvolupament; encara que, com ens diuen Domenech i Tirado, es té la percepció que la ciència és qui produeix el coneixement i la tecnologia qui aplica aquests coneixements. 

            Des del meu punt de vista, i reflexionant sobre tots els conceptes treballats, les noves tecnologies són molt importants, són essencials pel desenvolupament de la societat i la inversió en el sistema educatiu, però també la societat influeix en aquestes demandes tecnològiques i educatives; i el paper científic ha de ser una altra font d’inversió per la societat, la pròpia tecnologia i l’educació. Per tant, crec que, com he dit diverses vegades, aquests elements han d’optar per un rol d’interacció, de comprensió i complementació entre ells. És optar per un postulat eclèctic i/o heterogeni dels elements més importants d’aquests per construir unes bones argumentacions de relació i interacció. Hem de fugir de determinismes i reduccionismes per no caure en les limitacions i les mancances conceptuals que comporta.

            En l’evolució dels conceptes treballats en l’assignatura he pogut veure un canvi conceptual important. A l’ inici, les meves argumentacions es basaven en influències i aprenentatges personals mentre que en el transcurs de l’aprenentatge d’aquesta primera activitat he anat incorporant elements conceptuals (bases fonamentals de la TE, les relacions entre CTS, el determinisme i les seves conseqüències, entre altres). Aquest canvi es pot observar, tal i com ens diu Jonassen, el canvi conceptual radica en validar els mètodes (els mapes conceptuals elaborats) per valorar aquest canvi. Aquesta eina comporta que el canvi es pot valorar comparant les estructures cognitives inicials amb les finals. Tanmateix, aquest canvi conceptual també és degut al canvi de model mental individual (els conceptes prèvis a l’assignatura i l’aprenentatge i el treball individual del material proposat) i amb el model mental grupal (interacció amb els companys/es d’aula, els debats, la resolució de dubtes, etc.).

Mapa conceptual

Mapa conceptual: Article "Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia"

Hola a tothom!
Comparteixo amb vosaltres el meu primer mapa conceptual fet amb el programa.
És una primera versió, amb un format inicial, que més endavant, durant aquests dies els aniré complementant. amb la incorporació de nous conceptes, amb la resta de materials, i les habilitats treballades explorant el mateix programa
Aviam què us sembla!

*SINTESI DEBAT*

Les noves tecnologies ens proporcionen informació, és innegable, són creadores de la informació que vulguem, del coneixement que estiguem disposats a transmetre, en un moment immediat i de retruc, dels valors que vulguem difondre i comunicar; però tot i així la no és el més important a tenir present alhora de fer un anàlisi del nostre entorn.
M’ha tocat argumentar en un bàndol on a priori no sóc gaire partidària. De fet sempre he pensat en un model mig i no decantar-me per cap determinisme i reduccionisme. No només les tecnologies desenvolupen cultura, ni només determina la cultura uns interessos socioeconòmics. Tant el sistema educatiu com qualsevol sistema social estan formats i es desenvolupen per uns determinats aspectes, complementaris entre ells, que generen tota la cultura i el col•lectiu comunitari social. Com ens parlen en l’article de Domènech i Tirado, crec que és més adient “els postulats heterogenis” sobre la relació entre la tecnologia i la societat.

Ha sigut un debat força estructura i molt pautat, diferent a la resta. En un primer moment, em va semblar força innovador la seva organització i força complex. L’adaptació a aquest ha estat força lenta, sent al principi força “desastrosa”. No obstant, he intentat fer una participació el més acurat possible als criteris establerts en aquells fils en els que m’he sentit més còmode o on he considerat que podia fer una millor aportació (fil determinista i el fil del rol del mestre), encara que l’organització o distribució dels fils m’hagin desorientat en certs moments.

Els companys que he triat per la seva participació han sigut la Pilar Cortes i la Lidia Yesares degut als seus arguments i a la possibilitat que m’han ofert per fer les meves aportacions.

...el paper del docent, el centre educatiu i les TIC

Així doncs, les noves tecnologies, a part de capacitar en habilitats als alumnes, genera l’estil de vida, el desenvolupament i el ritme del col•lectiu.

És un fet constatat que les noves tecnologies és una bona eina per a transmissió de coneixement.
Moltes companyes han fet al•lusió al sistema educatiu i al seu constant i imminent canvi, la figura del docent (força reduccionista) i la relació que tenen aquests amb les TIC. La companya Mary Sánchez, ens ha parlat de la utilització del llibre en suport paper i crec que és molt atrevit adjudicar par del treball de l’educació al mestre i al llibre de text. Hem de veure en les TIC una bona eina per a l’aprenentatge, i tal i com ens diu en el mòdul, “les TIC han permès potenciar el concepte d’aprenentatge al llarg de tota la vida, bàsic per a sortir-se’n en la societat del coneixement i poder respondre al a seva velocitat d’evolució i a les exigències derivades del personal qualificat”. Una altra companya, l’Anna Puche ens diu que “les TIC són necessàries, però no imprescindibles (…). Crec que no hem de donar l’esquena a les TIC i relacionar-les amb el sistema educatiu, ja que un cop finalitzat tot el procés escolar els i les alumnes s’hauran d’afrontar a una societat on la utilització de les TIC és molt important. És inevitable afavorir i donar les possibilitats que es mereixen a les TIC i les TAC en tot procés d’E-A per tal de potenciar els sistemes d’informació i de coneixement que en l’actualitat tenim.
Les noves tecnologies ens proporcionen informació, és innegable, són creadores de la informació que vulguem, del coneixement que estiguem disposats a transmetre, en un moment immediat i de retruc, els valors que vulguem difondre i comunicar (motiu pel qual també hem de ser molt prudents sobre la informació que generen aquestes noves tecnologies).
En aquest sentit, aquestes tenen una càrrega ètica i amb una transmissió de valors important, que tots els agents implicats en la utilització d'aquestes tecnologies ha de tenir present alhora de qualsevol pràctica educativa.
Estic molt d’acord amb molts dels arguments relacionats amb la figura del mestre dins l’aula però voldria fer una reflexió sobre els recursos dels que ha de disposar.
La nostra companya Lidia ens fa una reflexió de la tasca del docent, les implicacions que comporta la seva feina i el desenvolupament amb l’entorn més immediat de l’alumne. Crec que és molt important tenir present aquest canvi de metodologia de la que ens parla la Lidia, sí és cert. Però a part, també és interessant el per què d’aquest canvi. Encara que l’acte educatiu és concep en un entorn contextualitzat aquest no el determina, són les pròpies tecnologies, els recursos invertits en elles i per elles, les que determinen el desenvolupament d’aquest entorn, la creació i el creixement de la seva pròpia cultura. Crec que aquest tret hauria de ser aprofitat, en aquest cas pel docent, per tal (tal i com vaig comentar en un altre comentari) de generar,retroalimentar, i perquè no, invertir en la cultura d’aquesta comunitat determinada.
El mestre, a part de ser un tècnic, ha de ser un recurs més que es recolza en una altra tècnica com poden ser les noves tecnologies de l’educació. Són uns suplements integrats, que es recolzen, que encaixen.

La transmissió de coneixement TECNODETERMINISTA

No obstant, és un fet constatat que les noves tecnologies és una bona eina per a transmissió de coneixement.
Moltes companyes han fet al•lusió al sistema educatiu i al seu constant i imminent canvi, la figura del docent (força reduccionista) i la relació que tenen aquests amb les TIC.
Alguns companys ens han parlat de la utilització del llibre en suport paper i crec que és molt atrevit adjudicar par del treball de l’educació al mestre i al llibre de text. Hem de veure en les TIC una bona eina per a l’aprenentatge, i tal i com ens diu en el mòdul, “les TIC han permès potenciar el concepte d’aprenentatge al llarg de tota la vida, bàsic per a sortir-se’n en la societat del coneixement i poder respondre al a seva velocitat d’evolució i a les exigències derivades del personal qualificat”.
Una altra companya, l’Anna Puche ens diu que “les TIC són necessàries, però no imprescindibles (…). Crec que no hem de donar l’esquena a les TIC i relacionar-les amb el sistema educatiu, ja que un cop finalitzat tot el procés escolar els i les alumnes s’hauran d’afrontar a una societat on la utilització de les TIC és molt important.
És inevitable afavorir i donar les possibilitats que es mereixen a les TIC i les TAC en tot procés d’E-A per tal de potenciar els sistemes d’informació i de coneixement que en l’actualitat tenim (motiu pel qual també hem de ser molt prudents sobre la informació que generen aquestes noves tecnologies). En aquest sentit, aquestes tenen una càrrega ètica i amb una transmissió de valors important, que tots els agents implicats en la utilització d'aquestes tecnologies ha de tenir present alhora de qualsevol pràctica educativa.

...seguint amb el debat:

Seguint el fil tecnodeterminista, les noves tecnologies no deshumanitzen cap de les relacions ni entorns “merament humans”. Al contrari, les TIC ofereixen un gran ventall de noves possibilitats de comunicació, de creativitat, i el que crec més important, d’expressió, on abans potser per a molts individus era força complicat. No deshumanitza, proposa noves oportunitats de comunicació, entre altres àmbits. És una evidència la seva presència i la possibilitat per decidir la seva d’utilització (com molts companys tecnodeterminista han expressat).
Com ens diu Prieto, “la introducció de les noves tecnologies en l’organització pot contribuir a l’aparició de noves maneres de treball (...), introduint una major varietat d’habilitats necessàries al lloc de treball i permetent als treballadors exercir treballs de més responsabilitat i més reptadors”.
Per aquest motiu, l’aparició, l’evolució i la utilització de les TIC ens pot proporcionar a la societat noves vies de desenvolupament en molts àmbits (laboral, científic, etc) positius per als individus que hem de fer un bon ús d’elles i treure’ns la por a viure amb elles.

Fil Determinista *TECNOdeterminisme*

El desenvolupament de les noves tecnologies és un procés unidireccional, les quals s’ens presenten com un progrés derivat de l’evolució de la ciència que deriva a un progrés econòmic, que conseqüentment comportarà una millora social. Per tant, aquest progrés ens ve determinat i gràcies al desenvolupament tecnològic. És la tecnologia la que determina la història i l’evolució de la societat.
Per aquest motiu i referent al missatge de la Lidia sobre la neutralitat de les noves tecnologies, tot i que estic d’acord en la premissa del seu argument però no ho estic del tot en el contingut, la forma, d’aquesta.
Aquestes no són neutres, cert, però com ens diu Cabero, “les tecnologies no sorgeixen per generació espontània, sinó que necessiten un espai cultural, econòmic i sociopolític per al seu naixement i desenvolupament”. Tot i que pot ser, en un principi un xic sociodeterminista, sembla que sigui el debat de qui és abans de qui, però el que realment és important és que partint d’una base, una creació (lògica perquè res apareix per generació espontània) les tecnologies neixen i apareixen per determinar el desenvolupament històric, social i econòmic d’una societat i d’un món en constant canvi. Des dels inicis de l’ésser humà, l’individu a tingut necessitats d’innovació, de millora, de desenvolupament en el seu entorn (per conrear, pels estris de casa i de la feina, etc.); i per tant, sempre hi ha hagut aquesta empenta de crear, d’aparèixer aquestes “noves tecnologies” que a dia d’avui ens han dut a conèixer les que tenim en l’actualitat.
Així doncs, les tecnologies no poden ser neutres perquè, com ens diu Cabero, aquestes necessiten d’un entorn sociohistòric i, afegeixo, a part de necessitar d’aquest entorn el desenvolupa, l’influeix i el fa evolucionar. Tanmateix, les persones que utilitzen (estudien, investiguen, un educador, etc.) aquestes tecnologies aporten les seves creences i ideologies, conscient o inconscientment, per això mai deixarà de ser neutre.