Tal i com s'ha esmentat en el pla de treball, la intervenció amb més pes i més important d'aquest pràcticum II és el treball que es pretén realitzar amb dues alumnes de cicle superior, de 2on d' E.S.O.
La A. és una noia de 14 anys, diagnosticada de TDAH inatent i dislèxia. Tanmateix, té dificultats en l'adquisió del llenguatge, tant en la vessant comunicativa com comprensiva, així com en el lèxic i la morfosintaxi. D'aquesta manera, també se la va diagnosticar de TEL (trastorn específic del llenguatge).
Dins els diagnòstics de la A., els estudis neuro-psicològics, també té diagnosticat una baixa autoestima i una simptomatologia depressiva.
Tots aquests estudis, els han realitzat centres i serveis externs al centre escolar i al sistema de salut. No obstant, l'entorn familiar de la A. és, segons aparences i situacions viscudes, més propensa a compensar les dificultats i les NEE facilitant qualsevol suport extern, compensant econòmicament totes les dificultats que presenta la A., proporcionant reforç escolar, estudis i diagnosi neuro-psicològics complementaris i externs, entre altres.
La G. és una noia de 14 anys, diagnosticada de dislèxia i de trastorn atencional provocat pel dèficit en la lectoescriptura.
El cas de la G. és ben diferent a la seva companya. A part de tenir més recolzament familiar, ajudant i atenent les seves necessitats escolars i personals entre la família, els estudis que li han realitzat han estat elaborats per especialistes del sistema de salut(l'especialista en neurologia de l'hospital de Barcelona).
A diferència de A., no li cal cap reforç extern a l'escolar ja que la pròpia família s'encarrega d'elles. Principalment, és l'avi o la mare, qui adopta i proporciona el reforç necessari per a la G.
A diferència de A., no li cal cap reforç extern a l'escolar ja que la pròpia família s'encarrega d'elles. Principalment, és l'avi o la mare, qui adopta i proporciona el reforç necessari per a la G.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada